MACBA | 26/07/2018 - 30/08/2018
Li diem invisible perquè mirant no se'l veu.
Li diem inaudible perquè escoltant no se'l sent.
Li diem impalpable perquè tocant-li no se li sent.
Aquests tres estats són inescrutables i es confonen en un de sol.
A la part alta no és lluminós, en el baix no és fosc.
És etern i no pot ser nomenat, retorna al no-ser de les coses.
És la forma sense forma i la imatge sense imatge.
És el confús i inabastable.
De front no veus el seu rostre, per darrere no veus la seva esquena.
Qui és fidel al Tao antic domina l'existència actual.
Qui coneix el primitiu origen posseeix l'essència del Tao.
LAO TSE
TAO TE KING. CAPÍTOL XIV
SOBRE L’INTANGIBLE
Potser, en aquest món, l'essència està en la més petita de les presències, la seva temporalitat, la seva intangibilitat, el seu esforç per aparèixer i desaparèixer en el mateix moment.
Retratar el precís ara, és a dir, presenciar l'instant mateix que neix i mor, gairebé sense pretendre estar, és la tasca que Pol Clapés s'encomana i ens proposa tan poèticament.
Les seves formes amorfes, valgui la paradoxa, suggereixen un "cant del cigne" la nota final d'una ària en la nostra opera favorita, l'última pinzellada d'un quadre, aquell final que intueixes, però vols que persisteixi infinit, egoistament, per no deixar de gaudir, adelitar-se, d’acaronar amb els sentits.
No ens enganya la nostra percepció, ens mostra EL instant -no un instant- prou immens, concret i estrany, per adquirir identitat pròpia.
Ens proposa un món voluptuós, de formes suggerents, gairebé sensuals i alhora lànguides. El silenci del seu entorn és tan important com la forma casual però buscada dels protagonistes de les fotografies.
Un núvol de pintura en un entorn sense vida, un enèrgic i actiu cop d'aigua que comença i acaba en si mateix, un groc contundent, que hipnotitza.
Les seves propostes, o imatges, o instants, o dubtes, o percepcions, són sinceres, belles, volen ballar-nos a la retina, en la ment, dins el cor.
Volen demostrar-nos poesia i bellesa, i nosaltres, com a espectadors, hem d'obrir bé els ulls davant d'aquesta magnitud de la mil·lèsima d'un segon.
X.Bartumeus
